Estàtues de gel. Al Japó

Quan fem concerts amb la Banda de Música de Sabadell, carrego la furgoneta d'en Rafa per endur-nos els instruments de percussió que fem servir, les caixes de faristols que pesen moltíssim i una maleta amb les partitures. En Rafa és un home baixet i fort. Fa un parell o tres d'anys tenia els braços més gruixuts que no pas ara, però em va explicar que ja no va tant al gimnàs, que abans hi anava molt i era capaç d'aixecar molt de pes. Té uns cinquanta anys i té una expressió, encara que mig malhumorada, bonica.

En Rafa es dedica a fer mudances. M'ajuda a carregar i descarregar la seva furgoneta, perquè és la seva feina, però de vegades també m'ajuda a desar i col·locar els instruments al seu lloc, que és una feina feixuga meva, no pas seva. És amable en aquest sentit. L'altre dia em va veure amb cara de cansat i em va preguntar si estava cansat i em va escoltar quan li vaig explicar, de camí al concert de l'Ajuntament, el que em preocupava. Crec que un dia em va dir només llegeix novel·la negra. 

És un home una mica malcarat, no somriu massa. Quan condueix, insulta a tothom mentre fuma. Insulta molt. Un cop va cossificar de forma molt desagradable unes dones que van fer una exhibició de ball després d'un concert de la Banda. I molts cops diu coses racistes horribles de dir i d'escoltar. I parla de futbol una mica, però s'adona que no m'interessa massa. Un cop em va preguntar si mirava la lluita lliure, perquè ell n'es un gran aficionat. Em pregunto què va veure en mi que li fes pensar per un segon la possiblitat que m'interessi remotament la lluita lliure. Quan ens acomiadem sempre diu "adéu, maco!" i em fa sentir bé, perquè m'agrada un acomiadament així d'una persona tan seriosa, però després recordo que és misògin i racista.

L'altre dia a la furgoneta parlàvem del temps. És un dels temes predilectes. La calor, la pluja, "abans feia més fred". Amenaçava de pluja, aquell dia. Era el dia dels focs artificials. Jo vaig dir que no sabia si es podia fer l'espectacle pirotècnic amb pluja. Vam parlar una mica del tema i ens vam posar d'acord molt ràpidament en que no. Per culminar la conversa ell va dir:

"és com fer estàtues de gel a ple sol"

Suposo que em va sorprendre que en Rafa fes un símil tan bell.

-------------------

Els infants tenen coses a explicar i m'agrada moltíssim! Crec que els adults perdem el costum d'explicar a pseudo-desconeguts els nostres interessos; coses que ens han passat; que ens han agradat que passessin, o que no ens han agradat que passessin; o coses que han de passar que tenim ganes que passin, o que no tenim ganes de que passin. Els infants de vegades m'expliquen aquest tipus de coses i m'agrada molt. 

Cantàvem a classe l'altre dia la cançó "do re mi, al jardí", que diu a la segona estrofa "do si la, se'n va anar; si la sol, ell tot sol; la sol fa, a viatjar, mi re do, al Japó". Vaig preguntar als alumes si sabien on era Japó o si hi havien estat mai. La Júlia va dir ràpidament que no però que en canvi sí que havia anat al Delta de l'Ebre. I em va fer molta gràcia.